La nueva función de tarjetas de memoria es útil para memorizar preguntas.
?Cambia tu modo de estudio
En cualquier momento, puedes cambiar el modo de estudio y alternar entre el modo de práctica y el modo de examen. En el modo de práctica, puedes configurar, por ejemplo, el número de preguntas o test, y otros parámetros para ayudarte a estudiar.
Aleatorizado | 10 Preguntas por test | 20 Minutos | 70% para aprobar|
Para volver a configurar su modo de estudio nuevamente y cambiar, por ejemplo, el número de test, ya sea que tenga preguntas aleatorias y todos los demás parámetros de configuración.
?Configuración del simulador
Autodesplazamiento: puede usar el desplazamiento automático del test que ocurre tan pronto como responda una o todas las respuestas a una pregunta correctamente. El desplazamiento automático se activa si respondes una sola respuesta, o tan pronto como respondas todas las respuestas obligatorias. Modo de aprendizaje: durante el modo de aprendizaje puedes obtener un resultado en tiempo real para tu respuesta.
Prueba gratuita
Pregunta: / 10
20:00Min. restantes
?Reiniciar el test actual
Para reiniciar el test actual limpiando todas sus respuestas y el tiempo utilizado hasta ahora. ADVERTENCIA: Todas las respuestas se perderán.
Pregunta: / 10
4.7(94 Votos)
Test
Pregunta 1/101/10
Història de Catalunya (part I)
Història de Catalunya (part I)
Història de Catalunya (part I)
L'any 1137 es produeix un dels aconteixements polítics més decisius per a la configuració de Catalunya com a entitat diferenciada. En aquell moment, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó formalitzen una unió dinàstica que donarà origen a la Corona d'Aragó. Tenint en compte que Catalunya ja disposava d'unes institucions pròpies en desenvolupament —com les Corts Catalanes— i que la seva expansió territorial pel Mediterrani va ser determinant per a la història europea, quina és la característica fonamental que diferencia la unió dinàstica catalanoaragonesa d'una simple annexió territorial?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
Cada territori va mantenir les seves pròpies institucions, lleis i costums, de manera que la unió era de naturalesa personal i dinàstica, no pas una fusió territorial ni administrativa.
B.
La Reina Peronella va abdicar en favor de Ramon Berenguer IV, que va passar a ser rei d'Aragó i comte de Barcelona alhora, unificant ambdós territoris sota una sola corona.
C.
Catalunya va absorbir el Regne d'Aragó creant una nova entitat política uniforme amb capital a Barcelona i amb un sol sistema jurídic.
D.
La unió va suposar la desaparició de les Corts Catalanes i la seva integració en les Corts d'Aragó, que es van convertir en l'òrgan legislatiu comú.
La unió catalanoaragonesa de 1137 és un exemple paradigmàtic de la forma de construcció política medieval basada en la unió dinàstica. En aquest model, dos o més territoris comparteixen el mateix monarca però cadascun manté les seves pròpies estructures jurídiques, institucionals i administratives. Aragó tenia les seves Corts i el seu Dret propi; Catalunya mantenia els seus comtats, les Corts Catalanes i les seves institucions medievals pròpies. No es va produir cap fusió administrativa ni territorial en el sentit modern. Aquesta característica d'unió personal —que implica un sobirà comú però entitats polítiques separades— és la que defineix la Corona d'Aragó com a confederació de regnes i territoris, no com un estat unitari. Aquesta distinció és clau per comprendre la posterior reivindicació catalana d'autonomia i la pervivència d'institucions pròpies com la Generalitat, que neix precisament d'aquest marc institucional diferenciat. Les opcions que parlen d'absorció, unificació o desaparició de les Corts Catalanes distorsionen la realitat historicojurídica d'aquest procés. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 2/102/10
Història de Catalunya (part II)
Història de Catalunya (part II)
Història de Catalunya (part II)
L'11 de setembre de 1714 és la data de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques de Felip V, posant fi a la Guerra de Successió espanyola. Aquesta data s'ha convertit en la Diada Nacional de Catalunya. Els Decrets de Nova Planta, promulgats el 1716, van suposar la derogació de les institucions catalanes tradicionals. Quin organisme creat el 21 d'abril de 1719 pel capità general de Catalunya tenia com a finalitat específica mantenir l'ordre públic i perseguir els últims reductes dels miquelets partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El cos de Mossos d'Esquadra, organitzat en esquadres de paisans sota les ordres d'un comandament, amb doble dependència civil i militar.
B.
La Guàrdia Civil de Catalunya, creada per substituir les forces de seguretat de la Generalitat dissoltes pels Decrets de Nova Planta.
C.
El Sometent català, reorganitzat pel capità general com a milícia popular armada per a la defensa territorial.
D.
La Policia de Barcelona, primer cos de policia urbana de Catalunya, depenent de l'Ajuntament borbònic.
L'any 1719, el capità general de Catalunya va crear el cos de Mossos d'Esquadra, organitzat en esquadres de paisans —civils armats— sota les ordres d'un comandament. La seva doble naturalesa civil i militar quedava reflectida en la seva dependència de la Reial Audiència del Principat de Catalunya com a força de policia judicial. Les funcions inicials eren neutralitzar la delinqüència local, perseguir bandolers armats i perseguir caçadors furtius; una de les funcions residuals era el trasllat de detinguts cap a les ciutats. El 8 de juny de 1719 s'aprovà el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya. El cos és considerat una de les policies més antigues d'Europa. La Guàrdia Civil (opció A) no va ser creada fins el 1844. El Sometent (opció C) tenia una naturalesa diferent i prèvia. Una policia municipal barcelonina (opció D) no respon a la descripció de la pregunta ni a la data esmentada. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 3/103/10
Institucions politíques de Catalunya
Institucions politíques de Catalunya
Institucions politíques de Catalunya
El Parlament de Catalunya és la institució que representa el poble de Catalunya i n'exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos i controla l'acció de govern de la Generalitat. Una agrupació de parlamentaris del Parlament de Catalunya vol presentar una esmena a la totalitat sobre un projecte de llei del Govern en matèria d'habitatge, però necessita conèixer exactament les funcions del Parlament recollides a l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Quin d'aquests enunciats descriu incorrectament una de les funcions del Parlament de Catalunya?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El Parlament aprova el pressupost de la Generalitat i controla l'acció de govern.
B.
El Parlament impulsa i orienta l'acció política i de govern, debatent les línies generals de la política de la Generalitat.
C.
El Parlament elegeix el President de la Generalitat entre els seus membres i pot proposar candidats al Senat espanyol per representar Catalunya.
D.
El Parlament nomena els membres del Govern de la Generalitat per votació directa i pot destituir-los individualment per incompliment de funcions.
Al sistema parlamentari català, el President de la Generalitat és elegit pel Parlament —és a dir, el Parlament investeix el President— però no nomena directament els membres del Govern. El President de la Generalitat és qui nomena i separa els membres del Govern (consellers) d'acord amb la seva pròpia decisió, no pas el Parlament per votació directa. El Parlament sí que pot controlar el Govern mitjançant mecanismes com la moció de censura o la qüestió de confiança —que afecten el President, no els consellers individualment— i pot interposar preguntes i interpel·lacions als membres del Govern. La funció pressupostària (opció A) és correcta. L'impuls de la política general (opció B) és correcta. L'elecció del President i la proposta de senadors (opció C) respon a les funcions reals del Parlament. Però la destitució individual de membres del Govern per votació directa no correspon a les funcions parlamentàries; és el President qui té aquesta facultat. ---
Respuesta Correcta: D
Test
Pregunta 4/104/10
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC)
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC)
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC)
L'Estatut d'autonomia de Catalunya vigent va ser aprovat el 2006 i va ser objecte d'una sentència del Tribunal Constitucional el 2010 (STC 31/2010), que va declarar inconstitucionals o va reinterpretar alguns dels seus preceptes. Un dels punts de debat va ser la definició de Catalunya com a "nació" al preàmbul i la qualificació del català com a "llengua pròpia". Tenint en compte el marc constitucional espanyol, quin és l'efecte jurídic d'un preàmbul d'un estatut d'autonomia que declara Catalunya com a "nació"?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El preàmbul té valor interpretatiu però no normatiu directe; el Tribunal Constitucional va establir que la qualificació de "nació" en el preàmbul no té eficàcia jurídica interpretativa ni normativa.
B.
Té plena eficàcia jurídica vinculant i obliga totes les institucions espanyoles a reconèixer Catalunya com a nació amb dret d'autodeterminació en el marc de la Constitució.
C.
El preàmbul és purament declaratiu i no té cap efecte jurídic ni interpretatiu, de manera que la seva existència és irrellevant des del punt de vista constitucional.
D.
El preàmbul obliga el Govern estatal a iniciar un procés de negociació per reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya en el termini de deu anys.
El Tribunal Constitucional, en la STC 31/2010, va abordar la qualificació de Catalunya com a "nació" al preàmbul de l'Estatut. El TC va establir que els preàmbuls de les normes jurídiques —inclosos els estatuts d'autonomia— manquen de valor normatiu directe. Concretament respecte al terme "nació", el TC va declarar que no té eficàcia jurídica interpretativa perquè la Constitució Espanyola únicament reconeix la nació espanyola com a subjecte de sobirania (art. 1.2 CE). Per tant, el terme "nació" en referència a Catalunya al preàmbul és una declaració sense conseqüències jurídiques vinculants. Aquesta posició distingeix entre el valor interpretatiu que en general pot tenir un preàmbul (orientació del text articulat) i la impossibilitat jurídica que un preàmbul statutory estableixi drets o obligacions. Les opcions A i D atribueixen efectes jurídics que el TC va negar expressament. L'opció C és massa àmplia en la seva negació, perquè en general els preàmbuls sí que poden tenir certa funció interpretativa. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 5/105/10
Llengua catalana
Llengua catalana
Llengua catalana
La Llei de política lingüística de Catalunya estableix el marc normatiu per a l'ús del català, el castellà i l'aranès a Catalunya. Un funcionari de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra atén una persona que li adreça una comunicació en castellà. L'agent li respon exclusivament en català al·legant que el català és la llengua oficial pròpia de Catalunya. Analitzant el marc constitucional i estatutari, quina és la situació jurídica correcta?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
L'agent vulnera el dret del ciutadà a ser atès en la llengua oficial de la seva elecció, ja que tant el català com el castellà són oficials a Catalunya i els ciutadans tenen dret a usar qualsevol d'elles en les seves relacions amb l'Administració.
B.
L'agent actua correctament perquè el català és la llengua oficial pròpia de l'Administració de la Generalitat i tots els ciutadans han de ser atesos en català.
C.
L'agent ha de demanar autorització del seu comandament abans d'atendre el ciutadà en castellà, atès que el protocol intern dels Mossos estableix el català com a llengua preferent.
D.
El ciutadà perd el dret a ser atès en castellà si es troba en una zona de predomini lingüístic català, on el català té preferència absoluta per disposició de l'Estatut.
A Catalunya, tant el català com el castellà són llengües cooficials d'acord amb l'article 6 de l'Estatut d'autonomia i l'article 3 de la Constitució Espanyola. El castellà és llengua oficial a tot l'Estat espanyol i tots els espanyols tenen el dret d'usar-lo. L'article 33 de l'Estatut d'autonomia reconeix el dret de tots els ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol de les dues llengües oficials i a ser atesos en la llengua que triïn. Per tant, quan un ciutadà adreça una comunicació en castellà a un funcionari de la Policia de la Generalitat, té dret a rebre resposta en castellà si així ho vol. L'agent que respon exclusivament en català sense donar opció al ciutadà vulnera aquest dret. L'Administració de la Generalitat ha de garantir el dret a triar la llengua oficial, i el funcionari ha de respectar-lo independentment de la zona geogràfica on estigui o del protocol intern preferent. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 6/106/10
Organització política i administrativa de Catalunya
Organització política i administrativa de Catalunya
Organització política i administrativa de Catalunya
Catalunya s'organitza territorialment en municipis, comarques, vegeries i províncies, amb una complexa distribució de competències entre les diverses entitats territorials. Una alcaldessa d'un municipi de 3.000 habitants vol saber si el seu ajuntament té l'obligació de crear un cos de policia local propi. Quina és la resposta correcta d'acord amb el marc legal vigent a Catalunya?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
No, la Llei estableix que els municipis amb una població superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia local; per sota d'aquest llindar no hi ha obligació legal.
B.
Sí, tots els municipis catalans estan obligats a tenir un cos de policia local independent, independentment del nombre d'habitants, d'acord amb la Llei 16/1991 de policies locals.
C.
Sí, els municipis amb més de 1.000 habitants han de tenir almenys dos agents de policia local, d'acord amb els estàndards mínims de seguretat establerts per la Generalitat.
D.
No, cap municipi català està obligat a tenir policia local; és una facultat potestativa per a tots els municipis independentment del nombre d'habitants, subjecta a autorització del conseller d'Interior.
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, estableix que tots els municipis amb una població superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia local. Per tant, l'existència d'un cos de policia local no és obligatòria per a cap municipi; és una facultat. La majoria dels municipis que superen aquest llindar de 10.000 habitants sí que disposen de policia local, i alguns dels que no l'assoleixen ho han fet per autorització excepcional del conseller o consellera del Departament amb competències en matèria de seguretat pública. Un municipi de 3.000 habitants —com el de la pregunta— no té cap obligació legal de crear un cos de policia local propi. Per als municipis sense policia local, la Llei 16/1991 preveu altres figures com ara guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars sense autorització per dur armes. Per tant, les opcions A i C que estableixen obligatorietat general o per llindar de 1.000 habitants no s'ajusten a la norma. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 7/107/10
L'ordenament jurídic de l'Estat
L'ordenament jurídic de l'Estat
L'ordenament jurídic de l'Estat
El Govern de l'Estat es troba davant d'una situació de necessitat extraordinària i urgent que exigeix una regulació immediata en matèria de mesures econòmiques per combatre una crisi financera. El Consell de Ministres aprova un decret llei que entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE. Una setmana després, el Congrés dels Diputats ha de pronunciar-se sobre la seva convalidació. Analitzant l'article 86.1 de la Constitució, quina afirmació sobre els decrets llei és correcta?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El decret llei entra en vigor immediatament però no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I de la Constitució, i ha de ser convalidat pel Congrés en un termini de 30 dies.
B.
Un decret llei pot regular qualsevol matèria sense restriccions, inclosos els drets fonamentals, els estatuts d'autonomia i el règim electoral general, sempre que la urgència ho justifiqui.
C.
El decret llei és provisional i té una vigència màxima de 90 dies, transcorreguts els quals perd automàticament la seva vigència si el Congrés no l'ha tramitat com a projecte de llei ordinària.
D.
El decret llei pot ser impugnat automàticament pel Senat si la majoria de senators considera que la urgència no és suficientment justificada, i en tal cas queda suspès fins a la resolució del conflicte.
L'article 86 de la Constitució Espanyola regula el decret llei com una mesura legislativa provisional dictada pel Govern en casos de necessitat extraordinària i urgent. El decret llei entra en vigor immediatament, però té importants limitacions materials: no pot afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I CE, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general. Dins dels 30 dies següents a la seva promulgació, el Congrés dels Diputats l'ha de debatre i votar per a la seva convalidació o derogació. El Congrés el pot tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència. El decret llei no té una vigència de 90 dies (opció C); el termini de 30 dies és per a la convalidació, no per a la vigència. El Senat no té la facultat d'impugnar automàticament els decrets llei (opció D). L'opció A és incorrecta per les limitacions materials que estableix la CE. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 8/108/10
Drets humans i drets constitucionals
Drets humans i drets constitucionals
Drets humans i drets constitucionals
Un agent dels Mossos d'Esquadra deté una persona sospitosa de participar en un robatori. L'agent informarà la persona dels seus drets com a detinguda. Quin és el termini màxim de detenció preventiva sense posada a disposició judicial establert per l'article 17.2 de la Constitució Espanyola, i en quin supòsit excepcional pot ampliar-se?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El termini màxim és de 72 hores; pot ampliar-se fins a 5 dies en cas de declaració d'estat d'excepció per a persones detingudes en investigació de bandes armades o terrorisme (art. 55.2 CE), prèvia autorització judicial.
B.
El termini màxim és de 48 hores per a qualsevol detenció, i no existeix cap supòsit legal que permeti l'ampliació d'aquest termini sense resolució judicial.
C.
El termini màxim és de 72 hores; pot ampliar-se fins a 10 dies en cas d'estat d'excepció (art. 116 CE) sense necessitat d'autorització judicial, sempre que es comuniqui al jutge en 24 hores.
D.
El termini màxim és de 48 hores; pot ampliar-se fins a 72 hores amb autorització expressa del fiscal, o fins a 96 hores si hi ha resolució judicial motivada.
L'article 17.2 de la Constitució Espanyola estableix que la detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a les averiguacions que calgui fer, i, en qualsevol cas, en el termini màxim de 72 hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. Respecte als supòsits d'ampliació, l'article 55.2 CE permet la suspensió individual de l'article 17.2 per a persones detingudes en connexió amb investigació de bandes armades o terrorisme, poguent-se ampliar el termini fins a 5 dies, però sempre prèvia autorització judicial. En l'estat d'excepció (art. 116 CE), el termini de detenció pot allargar-se fins a 10 dies (comunicada al jutge en 24 hores), però no fins a 5 dies sense autorització judicial. L'opció A és incorrecta perquè el termini és de 72 hores, no 48. L'opció C confon el supòsit de l'estat d'excepció amb el de terrorisme. L'opció D és incorrecta sobre el rol del fiscal i els terminis. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 9/109/10
Institucions polítiques de l'Estat
Institucions polítiques de l'Estat
Institucions polítiques de l'Estat
El Congrés dels Diputats és la cambra baixa de les Corts Generals espanyoles i té un paper preeminent en el sistema constitucional. Una candidata a mosso d'esquadra estudia la composició del Congrés dels Diputats. D'acord amb la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general i la Constitució, quina és la composició correcta del Congrés i com es determina el nombre de diputats per circumscripció?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El Congrés té 350 diputats elegits per circumscripció provincial (la província), amb un mínim de 2 diputats per circumscripció i la resta distribuïts en proporció a la població; Ceuta i Melilla elegeixen 1 diputat cada una. S'utilitza la Llei d'Hondt i les llistes són tancades i bloquejades.
B.
El Congrés té 400 diputats elegits per circumscripció provincial, amb un mínim de 4 diputats per província i la resta distribuïts proporcionalment a la població, excepte Ceuta i Melilla que elegeixen 2 diputats cada una.
C.
El Congrés té 350 diputats elegits en circumscripció nacional única, amb proporcionalitat pura entre tots els partits, usant el mètode d'Hondt per adjudicar els escons.
D.
El Congrés té 300 diputats en circumscripció provincial amb un mínim de 3 diputats per circumscripció, i les llistes són obertes per permetre als electors votar candidats individuals independentment del llistat del partit.
D'acord amb la Llei orgànica 5/1985, del règim electoral general (LOREG), el Congrés dels Diputats es compon de 350 diputats. La circumscripció electoral és la província, excepte a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que elegeixen 1 diputat cada una (no 2). A cada circumscripció provincial s'assigna un mínim de 2 diputats, i la resta dels 348 escons es distribueix entre les circumscripcions en proporció a la seva població. Per a l'adjudicació dels escons s'aplica la fórmula d'Hondt, que afavoreix els partits majoritaris. Les llistes electorals del Congrés són tancades i bloquejades, és a dir, l'elector vota la llista com un tot i no pot alterar l'ordre dels candidats. L'opció A té errors en el nombre mínim per circumscripció i en els diputats de Ceuta i Melilla. L'opció C és incorrecta perquè la circumscripció no és nacional sinó provincial. L'opció D té errors en el nombre total i en el tipus de llistes. ---
Respuesta Correcta: A
Test
Pregunta 10/1010/10
Òrgans jurisdiccionals
Òrgans jurisdiccionals
Òrgans jurisdiccionals
El Tribunal Constitucional és un òrgan independent del poder judicial que garanteix la supremacia de la Constitució. Un advocat vol interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per defensar els drets fonamentals del seu client, que considera que una resolució judicial definitiva ha vulnerat l'article 24 CE (tutela judicial efectiva). Quines condicions ha de complir el recurs d'empara constitucional?
Seleccione la respuesta:Seleccione la respuesta
1 respuesta correcta
A.
El recurs d'empara és subsidiàri: únicament pot interposar-se un cop s'han esgotat totes les vies judicials ordinàries i els recursos disponibles. El termini és de 30 dies des de la notificació de la resolució judicial ferma, i únicament és admissible per a la vulneració dels drets dels articles 14-29 i 30.2 CE.
B.
El recurs d'empara és directe i pot interposar-se immediatament davant el TC sense necessitat d'esgotar la via judicial ordinària, dins del termini de 6 mesos des de la vulneració.
C.
El recurs d'empara pot interposar-se per qualsevol vulneració de qualsevol dret constitucional, dins del termini d'un any des de la resolució ferma, sempre que s'hagi esgotat la via administrativa.
D.
El recurs d'empara al Tribunal Constitucional substitueix el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans i és la darrera instància en matèria de drets fonamentals sense cap possibilitat de recurs posterior.
El recurs d'empara constitucional té caràcter subsidiàri i excepcional. Per poder interposar-lo cal: (1) Haver esgotat prèviament totes les vies judicials ordinàries disponibles (recursos ordinaris i extraordinaris), és a dir, el TC és una instància extraordinària no pas una primera instància. (2) El recurs únicament protegeix els drets i llibertats reconeguts als articles 14-29 CE (drets fonamentals i llibertats públiques) i l'article 30.2 CE (objecció de consciència), no tots els drets constitucionals. (3) El termini per interposar-lo és de 30 dies naturals a comptar des de la notificació de la resolució judicial ferma que hagi vulnerat el dret. L'opció A és incorrecta perquè no hi ha esgotament previ. L'opció C és incorrecta per l'abast dels drets protegibles i el termini. L'opció D és incorrecta perquè el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és una via posterior diferent; el TEDH no substitueix el TC. ---
Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña Los test de práctica desbloquean todas las preguntas del simulador online
¡Gracias por elegir la versión gratis de prueba de práctica test de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña ! Profundiza aún más tus conocimientos con Simulador de Policía; desbloqueando la versión completa de nuestro simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña podrás hacer test con más de 1628 preguntas actualizadas constantemente y aprobar fácilmente tu examen. El 98% de la gente aprueba el examen a la primera después de prepararse con nuestras 1628 preguntas.
¿Qué esperar de nuestros Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña test de práctica y cómo prepararte para cualquier examen?
Los test de práctica Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña del simulador son parte de la Policía Base de datos y son la mejor manera de prepararse para cualquier examen de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña.
Los test de práctica de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña consisten en 1628 preguntas divididas por 34 temas y están escritas por expertos para ayudarte a aprobar el examen en el primer intento. La base de datos de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña incluye preguntas de exámenes anteriores, lo que significa que podrás practicar preguntas anteriores y futuras. La preparación con el simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña te dará también una idea del tiempo que te llevará completar cada sección de los test de práctica de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña . Es importante saber que el Simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña no reemplaza las clásicas guías de estudio de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña ; aún así, el Simulador ofrece información útil sobre qué esperar y cuánto tendrás que practicar para estar preparado para el día del examen de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña .
Los test de práctica de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña representan una excelente herramienta para prepararte para el examen real junto con nuestros test de práctica de Policía . Nuestro Simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña te ayudará a evaluar tu nivel de preparación y a entender tus fortalezas y debilidades. Abajo puedes leer todos los test que encontrarás en nuestro simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña y cómo nuestra base de datos de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña compone preguntas reales:
Información del test:
Nombre del test:Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña
Número total de preguntas:1628
Número de preguntas para el test:30
Puntuación de aprobado:50%
Número de temas:34 Temas
Temas de estudio:Número de preguntas:
Actualitat:30 Preguntas
Àmbit sociolingüístic:70 Preguntas
Coordinació policial:9 Preguntas
Drets humans i drets constitucionals:18 Preguntas
El Codi deontològic policial:83 Preguntas
El Departament d'Interior i Seguretat Publica:77 Preguntas
El marc legal de la seguretat:74 Preguntas
Els drets humans i els drets constitucionals:70 Preguntas
Els organs jurisdiccionals:70 Preguntas
Entorn social a Catalunya:70 Preguntas
Estatut d'autonomia de Catalunya:6 Preguntas
Història de Catalunya (part I):80 Preguntas
Història de Catalunya (part II):78 Preguntas
Història de la policia a Catalunya:70 Preguntas
Institucions politíques de Catalunya:36 Preguntas
Institucions polítiques de l'Estat:14 Preguntas
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC):72 Preguntas
L'ordenament juridic:20 Preguntas
L'ordenament jurídic de l'Estat:53 Preguntas
L'organitzacio territorial de l'Estat:70 Preguntas
La coordinació policial:74 Preguntas
La Unió Europea:85 Preguntas
Les competències de la Generalitat en matèria de seguretat:77 Preguntas
Les institucions polítiques de Catalunya:50 Preguntas
Les institucions politiques de l'Estat:70 Preguntas
Les tecnologies de la informació en el segle XXI:50 Preguntas
Llengua catalana:7 Preguntas
Marc geogràfic de Catalunya:70 Preguntas
Marc legal de la seguretat:13 Preguntas
Organització política i administrativa de Catalunya:14 Preguntas
Organització territorial de l'Estat:13 Preguntas
Òrgans jurisdiccionals:5 Preguntas
PGME (missió, visió, valors, etc.):10 Preguntas
TIC i societat del segle XXI:20 Preguntas
Puedes prepararte para los exámenes de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña con nuestra aplicación móvil. Es muy fácil de usar e incluso funciona sin conexión a internet, con todas las funciones que necesitas para estudiar y practicar con nuestro Simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña .
Usa nuestra aplicación móvil, disponible para dispositivos Android e iOS, con nuestro Simulador de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña . Puedes usarla donde quieras y recuerda siempre que nuestra app es gratis y disponible en todas las App Stores.
Nuestra aplicación móvil contiene todos los test de práctica de Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña que consisten en 1628 preguntas divididas por 34 temas y también ofrecen material de estudio para aprobar el examen final Oposiciones de Mossos d'Esquadra en Generalitat de Cataluña con éxito garantizado.